Volar, o fugir...

24 de setembre de 2014

Imagine que en altra vida vaig ser hippie. O trapezista. Imagine també que si tornara a nàixer seria cantautora. I viatjar pel món guitarra en mà. En definitiva, qualsevol cosa que supose no estar més de tres dies al mateix lloc. 

Sabut és que sempre voldrem allò que no tenim. I jo crec que, ara ho entenc per fí, de tant en tant necessite llibertat. Sense voler faltar ni restar importància a la gent que haja pogut estar realment privada d'aquesta. Llibertat que comença per deixar de sentir que trepitjaré el mateix sòl durant anys i anys. Llibertat que suposa no voler que posen el meu nom a una aula, perquè trobe que les aules no deuen tenir nom. No són de ningú. Molt menys meues.

De vegades trobe que sóc insensible, impasible, indiferent... al que passa al meu voltant. I lluite amb mi mateixa per la necessitat de canvi i alhora de que res no es moga. I refuse canviar de metge, de xampú i de marca de roba interior. Però no puc imaginar al meu cap estar dos anys a  la mateixa escola. De vegades les coses més senzilles són les que fem més difícils. I jo sempre he sigut de complicar-ho tot molt.

Irremeiablement, el dia ha arribat. Una plaça definitiva, amb el meu nom a la "meua aula", que es troba a una escola, dins d'un sistema que trobe deficitari perquè s'ha anat deixant perdre pel nostre lamentable govern, emmarcat en una llei educativa en la qual no crec. I em pregunte quant tardaré tardaré en eixir volant. 

O fugint.

1 comentario:

Rubén Bodewig Belmonte dijo...

Volando, sea con un destino en el horizonte o improvisando. Pero volando.

Nunca huyendo.