El Rico Sapena...

5 d'octubre de 2014

No és novetat que algú em pregunte pel col.legi Rico Sapena, de Castalla. I tampoc és novetat, al poble almenys, que el meu pas per aquella escola (com a mestra) va ser un curs amb turbulències. Als pobles tot s'acaba sabent. I això de vegades té els seus advantatges, i els seus desatvantatges. En el meu cas va ser un advantatge...dic, ser del poble, que la gent conegués la història i em conegués a mi.

El Rico Sapena va ser l'escola de la meua infància. L'escola on vaig passar els millors anys de la meua infància. I ja deia Sabina això de "al lugar donde has sido feliz, no debieras tratar de volver". Són d'eixes coses que, per molt que te les diguen, només les aprendràs a base de caure. Perquè no és el mateix viure l'escola com alumne, que com a mestra.

No voldria ara ací malgastar l'oportunitat de dir que aquell curs 2009-2010 vaig conèixer algunes de les millors amistats que a dia de hui encara conserve, i vaig tenir l'oportunitat de treballar al costat de les meues mestres, per descobrir novament, la gran vocació que tenen. I la gran feina que segueixen fent. Però també cal dir que el Rico Sapena em va deixar un sabor agre, al costat d'aquesta dolçor. 

Una esquerda difícil de tancar, perquè al Rico Sapena, com passa a moltes de les escoles d'aquest sistema que últimament no puc deixar de criticar, hi ha coses que es fan malament. No enumeraré ara ací cap de les coses que, al meu criteri, estan mal fetes. Perquè seria injust, car també hi ha algunes coses que sí que es fan bé. 

Només diré, als qui sovint pregunteu, bé a mi, o bé als qui m'envolten per por a preguntar-me a mi...que SÍ. Vaig eixir fugint. I val a dir que em vaig sentir desterrada, durant un temps almenys.

Ara, també diré que NO tornar també és una opció. I després de sis cursos més, val a dir que la meua opció, finalment ha sigut no tornar. Que no vol dir que un dia no tornaré. Hi ha gent allà que sap que ho faré (per al seu bé o per al seu mal). Però ho faré quan algunes coses hagen canviat pel simple pas del temps, o quan jo estiga en posició de canviar-les. 

Tinc trenta anys i em queden, com a poc, trenta més de treball. Això són molts anys per davant encara.

I el Rico Sapena va ser una batalla perduda.

Però no la guerra. 

No hay comentarios: