Raó...

 25 de novembre de 2014

I en este procés de ser i no ser, fer, desfer, parlar i callar, pense que no hauríem de renunciar a ser qui som. Perquè arribarà un dia en què ens farem vells. I només ens quedarà el que som, no el que tenim o un dia vam tindre. 

Com que som el que som i no el que tenim, paga la pena fer i parlar, amb el risc d'haver de rebre lliçons de qui no hauria de donar-les. Perquè els fets i les paraules són, al cap i a la fi, el que ens defineix. 

I per aquest motiu, camine pel corredor, preparant un discurs més important pel fet d'elaborar-lo que per les paraules que formen part del seu contingut. 

Així, pare, respire, em sente i descanse. I tú reposes la teua mà al meu genoll, per fer-me caure, com sempre fas, en allò més important de tot: 

No necessites que et donen la raó. 

La tens.

1 comentario:

Lluís Ronda i Berenguer dijo...

No s'ha de preparar el discurs, és més important preparar-se un mateix, amb dret a equivocar-se... Ser autèntic, la gent se n'adona i ho agraeix, ser un mateix. Està bé, això de preparar-te pel corredor, ben espontàni, a cor obert. Això ja no es veu a cap lloc.