Tard...

20 de gener de 2015

Hi ha coses que arriben tard.  

Hui he empès aquella porta verda amb decisió, sabent que, tot i que encara em queden molts dies d'estar allà, he arribat al final. Un final que arriba pronte, per unes disculpes que encara no han arribat i llavors arribaran ja tard. Entrar per eixir. Curiós.

Segueix sent una oliva amb prinyol, camuflada entre les olives farcides. Per això em veus però no em trobes. Per això un dia tocaràs os. Sóc la teua ruleta rusa, però amb un final menys dramàtic.

I arribarà el dia en que t'adones que no voldràs arribar al final, al qual jo vaig arribar fa temps. Perquè faré les coses com a tu t'agraden fins al punt que l'oliva no resultarà imprescindible, però sí digna de merèixer la teua confiança. Eixa que tant et costa donar. Aleshores em veuràs eixir per aquella mateixa porta verda i et seguiràs preguntant què és el que ha passat.

No subestimes la meua intel·ligència.

Però sobretot...

...no subestimes els meus principis. 

Eixos que tu no tens.  


Bogeria controlada

19 de gener de 2015

Hem tingut la sort, els de la meua generació, de nàixer en una època en què tenim les necessitats bàsiques cobertes. Recorde l'àvia i les seues històries sobre la guerra i la postguerra. Això, de moment, no ens ha tocat viure-ho a nosaltres. I esperem que no ens toque. 

Partint d'eixa base, val a dir que aleshores els nostres problemes no poden ser els mateixos que els dels nostres avis. A ells els va tocar viure diverses crisis que afectaven a la seua integritat física. A nosaltres ens toca viure una crisi de valors que fa que la nostra integritat moral estiga en perill. 

I trobe que per aquest motiu és que de vegades ens trobem enmig d'un xoc generacional, discutint sobre termes com per ejemple "la bogeria". Crec que utilitzem massa sovint aquest concepte. Jo la primera. D'això he creat aquest bloc. 

Abans la solució als problemes era la feina i tenir un plat a taula. Ara, per als qui tenim la sort de tenir eixes necessitats cobertes, la solució és la integració emocional. Hem pujat un graó. Per això no son desconegudes les crisis d'ansietat, les depressions o les fòbies. Per als nostres pares i avis, un poc sí. 

I aleshores ens veiem en converses on parlem d'aquell lladre que ha eixit  a la televisió a qui acusen de "tenir problemes mentals", i et preguntes si utilitzarien el mateix argument en cas de ser tu qui atracara el banc. Perquè a dia de hui, problemes mentals en tenim tots. Alguns diagnosticats, altres no. 

Diuen que el boig no sap que està boig. Que qui es pregunta sí està boig, davant les crisis emocionals i existencials, normalment no ho està.

Confiem doncs, en què la nostra bogeria, de moment, estiga controlada.