Tard...

20 de gener de 2015

Hi ha coses que arriben tard.  

Hui he empès aquella porta verda amb decisió, sabent que, tot i que encara em queden molts dies d'estar allà, he arribat al final. Un final que arriba pronte, per unes disculpes que encara no han arribat i llavors arribaran ja tard. Entrar per eixir. Curiós.

Segueix sent una oliva amb prinyol, camuflada entre les olives farcides. Per això em veus però no em trobes. Per això un dia tocaràs os. Sóc la teua ruleta rusa, però amb un final menys dramàtic.

I arribarà el dia en que t'adones que no voldràs arribar al final, al qual jo vaig arribar fa temps. Perquè faré les coses com a tu t'agraden fins al punt que l'oliva no resultarà imprescindible, però sí digna de merèixer la teua confiança. Eixa que tant et costa donar. Aleshores em veuràs eixir per aquella mateixa porta verda i et seguiràs preguntant què és el que ha passat.

No subestimes la meua intel·ligència.

Però sobretot...

...no subestimes els meus principis. 

Eixos que tu no tens.  


1 comentario:

pons007 dijo...

Mira que has de ser realment molest quan et compares amb això de trobar-te una oliva amb pinyol quan el pot es de les farcides.