Vents de canvi...

19 de febrer de 2015

Vénen vents de canvi. Me'ls note pujar pels camals dels pantalons, mentre camine descalçada per una vorera desgastada. Es difícil anar en contra dels canvis quan aquests estan disposats a arribar. I aleshores ens trobem lluitant contra Goliat, sense tenir cap pedra a l'abast. 

Tan fàcil com deixar-se dur per la corrent. Tan fàcil com deixar-se emportar pel vent. Tan fàcil com deixar-se caure al precipici amb els ulls tancats.  

Al final la immensitat del món ens venç, i davant la difícil situació d'anar en contra de tot i de tots només ens cal claudicar, o morir intentant salvar uns principis que fins fa dos dies estaven ferms i hui tremolen sabent que han de treure forces d'on no en queden. 

"...lucha de gigantes..."

Amb els vents de canvi, per sort, ens visiten els fantasmes per recodar-nos que:

si hem de morir...

...que siga lluitant. 


"...en un mundo descomunal...siento mi fragilidad..."