Recer...

27 d'abril de 2015



Començava  a tronar i, mentre tot el món al carrer buscava un recer de les gotes que començaven a caure, ella sortia al carrer, amb la caputxa posada. Les mans a les butxaques i la mirada als peus, observant les seues sabatilles de puntera blanca. Brutes. Mullades. 

De sobte es va detindre per gaudir de l'olor a humitat que deixen les tronades primaverals. Va mirar a ambdós costats i va decidir compartir i connectar d'una manera física i visceral amb la pluja que l'envoltava. 

Així, va seure a la vorada per descalçar-se i deixar reposar les seues sabatilles dins d'un toll. Va fer fora els pantalons, la caputxa, la camiseta i la roba interior. 

I allà, ballant davall la pluja va trobar ella el seu recer. 

Aquell que aconsegueix aïllar-la del món una estoneta cada dia. 

Aquell que li torna la vida que el món li furta.


No hay comentarios: