Transició...

5 d'abril de 2015

M'agradaria un dia mirar-me a l'espill i veure'm. Trobar-me. Del tot.

Tinc trenta anys i crec que per primera vegada tinc la sensació de començar a entreveure, darrere dels meus ulls, la persona que pot haver darrere. És una sensació realment estranya aquesta de buscar-se i no trobar-se. I més estranya és la de començar a trobar en tu mateixa allò que creies no haver tingut mai. 

Resulta realment esgotador qüestionar-ho tot. A tota hora. Però no he sabut viure d'altra manera que preguntant-me a mi mateixa si el que tinc al voltant és real, si les persones que em parlen son de carn i os, o si són alguns dels fantasmes que em visiten de tant en tant. 

A la tristesa que suposa la transició  acompanya la tranquil·litat d'estar seguint allò que el cos demana i els principis guien. 

I no es pot tenir la consciència més tranquil·la quan són els principis els qui diuen el que cal fer, per molts danys col·laterals que això puga suposar.


No hay comentarios: