Vibrar...

8 d'abril de 2015
  
Si hi ha alguna cosa que es tinga clara als trenta és allò que una no vol ser en la vida, o allò que una no vol tenir. Tant fa el que volem. Sabem el que no volem. 

Jo no vull una hipoteca compartida. Per a ser exactes no vull una hipoteca. Tampoc vull compartir el postre amb la mateixa cullera. Em fa un poc de fàstic. No m'agrada utilitzar el mateix coixí, prefereix els coixins individuals. No tinc especial interés en que em pagues el sopar, perquè puc pagar-me jo la meua part. No necessite que tingam una cançó que ens defineixa, ni una pel·lícula que descriga el que tenim. 

Tal volta peque de realista, però trobe que l'amor és etern mentre dura. I de vegades dura poc.

Per això, el que vull, als trenta, és tenir-te ací al llit ara mateix, acariciant-me l'esquena. Mentre, et preguntaràs quant temps hauràs d'esperar per saber el que passa pel meu cap. 

I tot i que als trenta una sovint perd la vergonya, no gosaré dir-te el temps que fa no notava la meua pell vibrar tan lentament com ho fa.

3 comentarios:

pons007 dijo...

acariciar-te l'esquena? com si fossis un gatet? quina gràcia xD

Sole dijo...

Exacte! Jejeje

Sole dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.