Temps...

31 de maig de 2015

De sobra sap que caminar més lentament no significa quedar-se enrere, sinó ser prudent. Per això de vegades juga a caminar fent equilibris, ajuntant el taló amb la punta del peu, desafiant el destí, amb el risc de caure o mantenir-se en peu. A poc a poc. 

Així, va aprenent a prendre distància, a mirar amb cura la gent que corre. Perquè pensa que aquell que té pressa, d'alguna cosa va fugint. Temps, és el que es necessita. Temps, és el que sovint no tenim. I el perdem en coses urgents però poc importants. Per a ser feliços, dic.

Per això hui li agradaria perdre el temps. Eixe que no li sobra, eixe que sempre diu que no té. Obrir la porta i veure't allà, amb le mans a les butxaques, tal volta esperant des d'anit. Pensava que no eixiries mai, li diries. I acabar enfonsant els peus en l'aigua de la mar, que els espera cada diumenge i visiten poc sovint. Jugar a fer castells en la sorra, sense importar les llavadores que hauran de posar després. Deixar passar les hores menjant gelats de llima i xocolata que es fondran al sol, embrutant-se els colzes i llepar-los després.

I acabar el dia, tal volta estesos al llit, on li agafaràs els cabells per forçar una mirada sincera i prounciar allò que més espera escoltar. 

Tot anirà bé.

No hay comentarios: