Necessitar...

7 de juliol de 2015


Estimar-se la quantitat suficient com per no necessitar a ningú és tot allò que una persona hauria de buscar en la vida. Jo la primera. El temps m'observa passar per la vida com si sabés anar, com si ho tinguera tot aprés. Com si la soledat anigués amb tots menys amb mi. Soles naixem, i soles morim. I davant eixa veritat innegable només ens cal estimar-se, gaudir-se, voler-se...

Així em veig, entre la muntanya i la mar, caminant per terres desconegudes, intransitables de vegades, però amb la fermesa suficient com per saber on està el principi i el final. On està la línia que un dia vaig creuar i que vaig haver de descreuar. 

Deixar de necessitar-nos, per començar a estimar-nos.

I jo hui, he decidit deixar de necessitar.


"...guarda los suspiros de corazones rotos...

                                                                  ...y todas las miradas de los hombres que se sienten solos..."

1 comentario:

pons007 dijo...

I fins ara ho necessitaves? Ai pobreta.