Ser i estar...

28 de juliol de 2015

Tot és qüestió de ser. Tot és qüestió d'estar. I la perfecció naix de la necessària combinació de ser (el que un és) i estar (on s'ha d'estar).

Conseqüència d'una mala decisió i de la por a errar per segona vegada, les decisions van estar encaixades a dins meu, esperant ser preses. Així, durant una temporada massa larga, el purgatori ha sigut el meu espai vital. Perquè, qui no decideix, no s'equivoca, i qui no s'equivoca no s'ha de sentir culpable de res. Al final resulta que si no prenem les decisions, les decisions ens prenen a nosaltres. I el final acaba sent el mateix. O pitjor. 

Fraguant una nova vida que, possiblement, encara em ve gran, em veig davant un futur en blanc. Un futur ple de decisions que a poc a poc hauran d'anar eixint d'aquella caixa, que val a dir, ja es queda xicoteta. Perquè és fàcil saber qui s'és. Però és difícil estar, en el lloc i el moment oportú. I jo sé qui sóc, però encara estic esbrinant si estic al lloc on he d'estar. 

I així em veig, intentant trobar la línia de separació entre on estic i on voldria estar,

...entre el que tinc, 

i el que vull.



"...cenizas en el aire esparciéndose..."


1 comentario:

Nür dijo...

Uffff, t'entenc.

Una abraçada forta.

Salut,
Nür