Creppes i nutella...

25 d'agost de 2015

Dormia plàcidament, mig despullada i mig tapada. Abraçava el coixí que fa deu minuts havies deixat lliure per començar el teu dia. Li agradava abraçar el teu coixí perquè acabava impregnat del teu olor. Olor que a poc a poc va anar mesclant-se amb els creppes que preparaves a la cuina, abans d'anar a la feina. Perquè tingues un dia dolç, li vas dir a l'orella abans d'anar-te'n. 

A les nou hores tornaves, amb el cap unflat dels clients i la boca plena de paraules negres conseqüència d'un dia llarg. I ella et mirava amb les celles alçades, preguntant-se el temps que tardaries en agafar-la en braços i portar-la al llit. Per oblidar el dia, tal volta. Cada matí cuinaves creppes, cada matí desitjaves un dia dolç, i cada nit ella desitjava que et menjares l'últim creppe que havia quedat damunt del seu melic. 

Els detalls més subtils poden determinar-ho tot. I allà, en el mateix llit que l'estimaves i no l'estimaves, reposa el dubte de si es poden tenir creppes cada matí, i nutella al seu melic, cada nit.


"...por el bulevar de los sueños rotos... 

                                                                                                       ...moja una lágrima antiguas fotos..."

No hay comentarios: