Pluja...

24 de setembre de 2015

Com la pluja que cau. Així ressonen les meues paraules al teu cap. Paraules buides, potser sense cap sentit ja per a tu. Només el tap-tap al qual t'acabes acostumant i, possiblement, ja ni escoltant.  Perquè, com he dit moltes vegades, no hi ha més cec que qui no vol vore, ni més sord que qui no vol escoltar. 

Jo, que estic ahí on estava, em vaig difuminant en la penombra. Desapareixent. Deixant de ser jo. I tot i això no deixe de cridar-te a cau d'orella. Però ja no m'escoltes, perquè la meua veu està tan lluny que ja no t'arriba. Podria parlar més fort, però no més clar. Podria dir-te el que vull sis vegades més. Que si no ho vas escoltar la primera vegada, tampoc ho faràs la sisena.

I així em veig, plenant la banyera de la dignitat que ja no em queda. Per vore si entre l'escuma i l'aigua deixe caure pel desguàs totes les paraules que t'he dit i ja no puc repetir més. Totes les llàgrimès que em queden per plorar. Les últimes ja. O això m'he promés a mi mateixa. 

Perquè al final, per poder...

...només cal voler.


"...Dame un grito... Al oído..."

No hay comentarios: