Temps perdut...

23 de setembre de 2015

Difícil és, arribar al mateix punt.

Em va dir un dia una persona coneguda que potser ens havíem perdut, precisament per no trobar-nos. I és que sovint dediquem molt temps a les coses importants i poc urgents. Per fer diners, per escalar posicions...possiblement per no pensar. Per mantenir els pensaments que fa que tot ho qüestionem, al marge. 

Així em trobe ara mateix, deixant de fer les coses urgents, perquè de vegades cal deixar per a demà el que pots fer hui. I pensant si no seria millor fer tot allò que ens uneix, que ens acosta a nosaltres mateixos i deixar per uns instants de ser les persones quadriculades i planificades que el món ens obliga a ser. 

Riure a plors, caminar descalçada trepitjant la jespa, conduir fins a allà on estàs per obligar-te a eixir de casa i ballar al mig del carrer, mentre la gent ens fa bojos per no seguir els seus horaris i les seues rutines. 

Rutines que ens obliguen a portar una cuirassa que a poc a poc ens ofega i ens fa oblidar que tot el temps que no dediquem a trobar-se,

...serà temps perdut.


"...relatar el principio.... 

                                                                                                             ...no puede ser, tan complicado"

No hay comentarios: