Dia 1...

4 d'octubre de 2015

Hui és el primer dia de la meua nova vida. Per sort, morir i nàixer no sempre comporta perdre les persones estimades. Perquè ningú no es mor si no s'oblida, i ningú naix soles al món. Així, he tingut la sort de morir i nàixer conservant persones que, malgrat les circumstàncies, no han eixit fugint. 

 
Tenies raó en açò, i açò era el que volies vore: eixe "clic" imperceptible per al cervell però que fa que la percepció del món canvie. Lamente dir-te que, en allò fonamental, no en tens de raó. Però des de la meua perspectiva, el teu "clic" encara no ha arribat. Arribarà.

De vegades nomes cal que algú et pose les mans a les galtes, et mire als ulls i pronuncie les paraules màgiques, que perfectament poden anar en ambdós direccions:

Les persones que han d'estar...

Estan.


"...do you remember when...

                                                                                                        ...we used to live things separate...?"

3 comentarios:

pons007 dijo...

Que coi ha passat?

Sole dijo...

Ai...res que no li passe a ningú. Etapes que s'acaben, cicles que es tanquen, persones que se'n van i persones que es mantenen malgrat el temporal.

I tornar a començar...

Sole dijo...

Ai...res que no li passe a ningú. Etapes que s'acaben, cicles que es tanquen, persones que se'n van i persones que es mantenen malgrat el temporal.

I tornar a començar...