Jugant...

1 d'octubre de 2015

A poc a poc, i sense adonar-me'n, ha arribat la tardor al meu llit. I entre els llençols de cotó i la meua pell, estan les teues mans, contant les pigues que la meua esquena deixa mostrar. Una per cada any. Una per cada alegria. Una per cada disgust.

Quan t'adones que no et queden dits per abastar totes les marques que la vida m'ha anat deixant, decideixes passar a contar el temps. Els minuts i segons de vida que compartim cada matí, entre la dutxa i el cafè, entre els teus ulls i els meus pensaments.

I així passem els dies,  jugant una vida entre llençols...

...jugant a amagar-se del món.

No hay comentarios: