Paraules...

7 d'octubre de 2015

Estes són les últimes paraules que t'escric. No perquè no vullga, sinó perquè no me'n queden. És difícil en mi això, però hui he esgotat totes les reserves.

L'àvia em coneixia bé, i em deia allò de que tinc arrancada de cavall i parada d'ase. I per això és que parle amb la sang calenta i amb la sang calenta visc.

I per a mi, la distàcia que marques és com si viatjara al Pol Nord en roba interior. Que sobreviuràs com podràs, però tornaràs amb la pell seca, la sang gelada i l'ànima plena d'esquerdes.

La diferència entre ahir i hui és que hui ja no espere. Ja no espere que parles, que vingues, que canvies d'opinió. I deixar d'esperar és, per a mi, el principi del final.

Qui bé em coneix sap que no tinc terme mig. Que en mi és o tot o res. O blanc o negre. O dolç o salat. Que les possibilitats múltiples no van en mi. Que les distàncies, en mi, són per sempre.

I és per això hui, amb la sang calenta encara, escric estes paraules. Les últimes.

Perquè no cal dir més.

Perquè no em queda res a dir.


No hay comentarios: