Póker...

2 d'octubre de 2015

De sobra sé, i no és la primera vegada que ací ho escric, que no s'ha de fer promeses quan s'és feliç, ni prendre decisions amb la sang calenta. I jo, que sovint tinc la sang bullint, estava disposada a prometre el món, fins i tot el que no conec.

Qui bé em coneix bé sap que no sóc de les que salte al buit amb els ulls tancats, perquè les tiretes van acumulant-se a una ànima que de vegades es queixa massa. Però també que quan salte no vull un paracaigudes, ja que, si he saltat, era perquè pagava la pena el bac.

I així em veig, com qui aposta els diners al póker, després de set anys estalviant-los, i els perd.

Costarà tornar a estalviar. Però ja no me'ls tornaré a jugar al póker.

Ja ho deia l'àvia:

Bolet, lliçó.

No hay comentarios: