Transició...

21 d'octubre de 2015

Per estes dates, fa onze anys, arrancava el meu primer curs universitari a València, després de dos anys d'uns estudis d'arquitectura a la Universitat d'Alacant, que encara no sé massa bé per què vaig triar.

L'octubre de 2004 la Universitat de València puntxava la metxa a l'inici del curs amb uns concerts gratuïts a la plaça de bous de la ciutat, on actuarien Bebe  i Ojos de Brujo, que per aquell any estaven molt de moda. Al meu pis compartit amb tres amigues que van acabar no sent tan amigues (ja se sap...les confiances maten) sonaven molt. I així vaig començar la meua vida a València. Amb música. 

Eixe primer curs en aquella ciutat en la qual no volia viure,  i amb 20 anys acabats de cumplir, va ser l'any de trancisió entre la vida de la qual es fuig i la vida que es busca trobar. I així el meu cap va abandonar Castalla, tot i que el meu cos encara va tornar a viure allà algun any posterior. 

I a poc a poc em vaig enamorar... de la plaça del cedro,  del diavolo i les nits vagant per una ciutat que no ens posava hora per tornar a casa, de tu conduïnt la bicicleta com un boig i jo queixant-me al darrere pel mal de cul, de sentir-se a soles i en familia al mateix temps, de les nits de series compartides, del wifi del veí, de tornar a casa mullada per la pluja de València, de les reunions Erasmus a ta casa, del congelador ple de fiambreres, de les baldes de la nevera repartides, de les despeses a mitges, de tu al meu llit, apagant el despertador esperant gaudir una hora més...

D'aquesta manera és com es condiciona la música a determinades etapes que comencen i acaben. No sé si vos ha passat alguna vegada... Estar anys sense escoltar un grup o una música determinada. I buscar-la per retrobar-te en algun sentiment concret. 

Des de fa dies, i onze anys després, busque esta cançó que sona i sona sense parar al meu ordinador i al meu cap. Tot el dia.

És possible que  s'aveïne una transició.







No hay comentarios: