Descans...

4 de novembre de 2015

És curiós posar la vista enrere i veure's a un mateixa. Observar-se en la distància. Ningú millor que tu sap com és la teua vida, les teues emocions, les teues experiències, i com t'han  marcat aquestes. Difícil és eixir de tu mateix, i per això la nostra opinió sobre nosaltres mateixos està sempre condicionada. Sempre tindrem dos cares: la nostra i la que deixem veure a la resta. I a mi, com a molta gent en aquest món, em costa veure'm amb claredat. M'observe amb cura, i no aconseguisc analitzar el per què dels meus actes, o el per què no de les meues decisions.
Fa dos anys acudia a València per trobar respostes. O per fugir d'elles. No ho sé massa bé. I buscant, o fugint, vaig descobrir que les respostes no es troben enlloc, sinó dins d'un mateix. Ja ho va patir Ulisses mentre buscava les Itaques. Tota la raó tenia Homero quan va decidir que "La Odisea" seria el nom de la seua obra. 
Buscar-se i no trobar-se. Trobar-se i no agradar-se. El "quid de la qüestió". Llavors, què fem? Difícil és fugir d'un mateix. Pots correr el que vullgues que la teua ombra sempre et perseguirà, la portem cosida al cos. Ja es va encarregar Wendy de cosir-la al Peter Pan que portem dins.

I amb aquestes reflexions em prenc un temps de silenci. De descans. Perquè es pot anar a la guerra, però tens les de perdre si el teu contrincant eres tu mateix.

 "...penso quina sort tenir cançons...per explicar-te que a vegades sóc al fons...
...i treure l'energia necessària...per lluitar i sobreviure...


                                                                                                                        ...en aquest maleït món..."

2 comentarios:

pons007 dijo...

tan horrible ets que necessites fugir de tu mateixa?

Sole dijo...

Pons007, m'encanten les teues aportacions, perquè sempre deixes caure alguna pregunta o comentari que em transmet com es veuen els escrits des de fora.

Espere, sincerament, no ser una persona dolenta! Jejej...de fet, no. No ho sóc. Però de vegades caldria eixir d'un mateix i vore les coses en perspectiva. Però no ens podem escapar del nostre cos i veure'ns como la resta ens veu.

Salut!