Justícia final...

2 de novembre de 2015

S'acostava el dia i, acuradament, treia lluentor a la seua espasa. A poc a poc, amb calma. Sabent que la pressa no és bona a l'hora de fer justícia. Asseguda en la foscor, amb les seues sabatilles de puntera blanca, la capa i l'antifaç que un dia els fantasmes li van deixar per casa, pensava que com més aprop estava el dia més tranquil·la se sentia. Com si fóra el seu destí, sense haver cregut en ell mai de la vida.

De sobte va sentir una respiració eixir de la cantonada de l'habitació. Lenta, pròxima, eixa respiració es va acostar per darrere fins arribar al cau de la seua orella. Ella va alçar la vista, però no va girar el cap, perquè no pensava trencar la promesa de no tornar a mirar als ulls a qui no ho mereixia, mentre estigués viu. Va notar l'alé al seu coll. Aquella veu que, després de tants anys, li tornava a parlar. Veu que esperava, alhora que detestava. 

-No cregues que ho aconseguirás- va eixir de la seua boca, amb olor a menta.

Amb cura, però amb una agilitat no sabia que tenia, va girar-se per enfilar la punta de la seua espasa al seu estómac. Ara sí, mirant-lo als ulls, no va gosar trencar el silenci que un dia va jurar que mantendria, mentre estigués viu. I, penetrant les seues vísceres amb la delicadesa que la caracteritzava, va observar com el seu cos anava caent als seus peus. Es va permetre gaudir de la  mirada desconcertant de qui no espera ser mort per un fantasma. 

Ja en el piso, observant com la vida se li escapava per les fosses nassals, va traure l'espasa del seu cos, per deixar-la caure als seus peus. Amb la lentitud que caracteritza l'assassí que no té por a ser descobert perquè creu que la seua és una acció justa, va treure el cigarret que no havia fumat mai, per seure al costat d'aquell cos inert i gaudir dels moments de soledat que acompanya la mort. 

Va consumir el cigarret, a poc a poc, una calada darrere d'una altra. I arribant el moment final de l'extinció, va fer una gran inhalació, per acostar-se i exhalar-li el fum en la seua cara, ja sense vida. 

- Vas fer malament en subestimar-me.

No hay comentarios: