Aigua i oli...

12 de desembre de 2015

"...How many roads must a man walk down before you call him a man..?"

Massa sovint hem d'estar demostrant la nostra valia. Massa sovint hem de demostrar fortalesa a persones a les quals poc les importa la nostra vida, però sí saber que la seua estarà sempre per damunt. 

Jo no vaig ser mai la líder a l'escola. A allò que més lluny vaig arribar va ser a formar part del claustre escolar de l'institut quan tenia 16 anys. I tal volta per eixa apatia total cap a qui ocupa un càrrec a través del qual ha de liderar, és possible que sempre haja estat en les minories, sentint que vaig a contracorrent d'un sistema que està mal muntat. 

Viure i deixar viure. Eixa hauria de ser la premisa de tota societat, de tota comunitat de veïns, de tot sistema polític. Del món, en general. 

No sé si per eixa visió que tinc de que qui lidera una escola, un barri, o un país no és més que tu o que jo, solc deixar lliure la llengua, sabent que qui parla es esclau de les seues paraules, però creient amb fermesa també que és preferible l'esclavitud de les paraules a la covardia del silenci. 

Així observe l'esdevenir de la vida, dels meus anys, dels meus dies. En un sistema que no entenc, perquè amb més freqüència de la que m'agradaria em sent com l'aigua davall l'oli.

Atrapada davall  l'orgull de qui ni sap ni vol compartir la cima.

No hay comentarios: