Despertar...

8 de gener de 2015

"...estampidas en la tierra..."

No és casualitat que després de ploure una sensació de pau ens invaeixa. Perquè l'aigua neteja els carrers al temps que l'ànima. Acció i reacció. 

Mentre observes caure les gotes pels vidres de les teues finestres, al teu interior la sang s'esgola lentament per les teues venes. Plou fora. I dins.

Així el món et mira ploure, i no al revés.

Entre gotes i humitat passes la mà per la seua esquena, sense voler trencar la son lleugera que sas que té. L'escoltes respirar al ritme de la pluja que sona al carrer. A l'uníson.

A poc a poc la veus obrir els ulls. Somrius. Somriu. Saps que desperta d'una son càlida, neta, calmada.

I et preguntes què faries si un dia no la veres despertar.


      "...el cielo iba tiñéndose marfil..."



2 comentarios:

pons007 dijo...

Més que sensació de pau em ve una sensació d'anar al lavabo xD

Sole dijo...

Jajajajaja! Donsc ves, ves! No tingues un apuro! XD