Perquè no vull...

24 de gener de 2016

Jo no sé el motiu pel qual estem al món. Però si sé que el meu món, intern i individual, és causa i conseqüència de les decisions que he pres o que he deixat de prendre. Això ho repetisc molt. Així, no sé el motiu pel qual vas arribar, però si sé el motiu pel qual he decidit que ja no estaràs més. I és molt senzill: perquè no vull.

Existeix una línia molt fina que fa que de vegades confundim necessitar amb voler. Perquè no és el mateix voler alguna cosa, que necessitar-la. Ni voler algú, que necessitar-lo. Per això cal deixar de necessitar, per saber discernir si el que es té davant es vol o no es vol. 

Jo no sé si voldré algun dia compartir llit o sopar en companyia cada nit. Dubte també de voler donar una còpia de la clau de ma casa, o de si voldré dos raspalls de dents al meu bany. Durant molt de temps ho vaig voler. Mentisc. Durant molt de temps ho vaig necessitar.

El que tinc clar és que, ara mateix, no necessite cap d'eixes coses. I haver-ho deixat de necessitar m'ha permés aclarir per què ja no estaràs més. 

Perquè no vull.

1 comentario:

Nür dijo...

Serà el que tu vullgues. Sempre. Una abraçada.
Nür