Quan la terra...

1 de gener de 2016

Amb els últims acords del concert d'any nou que fan a la televisió, camine per casa fent maleta. Una maleta literal, a la qual fique roba, sabates i maquillatge que he utilitzat estos dies. Altra maleta figurada, on fique estima, carinyo, confiança i futur.

La primera la carregaré al cotxe. La segona a l'esquena. I en qualsevol lloc entre Sant Joan i el cel deixaré caure esta última, que romandrà a la intempèrie suportant pluja, vent i granísol.

Anys després, algun agricultor la trobarà entre camps de blat, però no gosarà obrir-la, sabedor de que allà s'amaga algun tresor que convé no destapar.

Així, a poc a poc, aquella xicoteta maleta que guarda les poques coses que em pagava la pena donar, quedarà coberta per la terra, la pols i el temps.

Qui sap si un dia algú trobarà aquell xicotet tresor, d'aci dos-mil anys, quan la terra ja se l'haja engolit.

No hay comentarios: