Tot arriba...

27 de febrer de 2016

Tot arriba. 

Entre la meua pell i les pigues de la meua esquena està el dubte de si tindràs la paciència suficient com per contar-les. Una a una, a poc a poc.

Perquè al principi és fàcil. Tot és qüestió de deixar-se dur per la inèrcia de qui troba allò que feia temps no trobava enlloc. Una conversa, un aroma, una risa, una copa, una mirada que calla més que el que diu.

Amb la por de que tot això siga real, hui em tape cap i tot, per somiar entre llençols que un dia et posaré forma. I que veuràs més enllà dels meus ulls, més enllà de les meues paraules. Perquè el fons d'una persona sempre es veu a través dels seus ulls. Ara bé, cal saber mirar. 

Perquè tot arriba

Però tot pot acabar.

"...dos horas después de amanecer..."

2 comentarios:

pons007 dijo...

Quantes pigues hi ha?

Sole dijo...

No massa...jejeje