Tot és com ha de ser...



1 de febrer de 2016

"...Desmesuradament...tot és com ha de ser..."

De vegades cal saber enviar a fer la mà en el moment oportú. Sense culpes cristianes que ens obliguen a anar a comulgar després, per haver sigut males persones. De vegades és necessari. Per salut mental. 

No hi ha dos camins que puguem seguir. Només un, conseqüència de les passes que anem donant. És per això que fem el que fem, arribarem on hagem d'arribar. El que haja de ser, serà. Així de simple. No és qüestió del destí, ni de que hi haja una força superior sobre nosaltres que ens guia i ens diu per on hem d'anar. Es tracta de que a la vida arribem sols i ens n'anem sols. La resta és una forma de plenar el nostre temps en la terra.

Som éssers socials. Eixa és una veritat inqüestionable. Però això no vol dir que hagem de passar, obligatòriament, per les condicions que la resta ens marque. Així, estos dies passaran a la història com els dies en què de la meua boca han eixit veritats com a punyals. 

Així, tirar-me coses en cara, castigar-me amb el silenci o simplement jugar a estar i no estar, són tres coses que simplement, ja no tolere més. 

I el que haja de ser, serà.


"...Desmesuradament...tot és com ha de ser..."


2 comentarios:

pons007 dijo...

Parles de la culpa d’haver deixat d’anar al gimnàs, no?

Sole dijo...

Jajajaj! En eixe cas seria de ni tan sols haver anat! XD