Y sin embargo...

25 de febrer de 2016

Asseguda al piso esperant que passe el temps, m'imagine esperant-te. Una vegada més obriries la porta lentament, per contar-me el teu dia alhora que deixaries caure el cos al sofà. Una cervessa compartida i una companyia que tant a l'un com a l'altre ens pesaria més pronte del que ens imaginem. 

Després em remouria entre somnis, pesant en la responsabilitat d'haver-te empès a prendre la decisió d'escollir-me, sense tenir clar si jo t'hauria escollit a tu. 

Així d'egoista sona.

I així d'egoista és. 



"..Y sin embargo un rato cada día...  

                                                                                                          ...te engañaría con cualquiera."

No hay comentarios: