Cap lloc...

3 d'abril de 2016

Escric i respire com si ningú no visquera al món ara mateix. Pense en el temps i odie el tic-tac del rellotge que marca els segons al meu cap.

Segons que duren minuts. Minuts que duren anys. Vides que passen com esternuts.

I entre vides i segons romanc, observant el quefer de la gent, el ritme de les seues vides

Mentre la meua es mou a càmera lenta, avançant per un camí fosc que de vegades sembla que no arriba a cap lloc.

No hay comentarios: