Fàcil i difícil...

21 d'abril de 2016


Hem escoltat, possiblement massa vegades, que les coses han de ser difícils per ser de veritat. Que si les coses vénen fàcils és que porten trampa. Que les millors conquestes són aquelles que més suor i llàgrimes ens han costat. Que la distància enforteix les relacions... I no estic d’acord amb res. 
 
Perquè fins el moment, les coses més difícils han sigut això: difícils. I quasi sempre dolentes.

No dic que no es necessite esforç per aconseguir els nostres objectius, però cal saber distingir entre un objectiu i una utopia. Entre una conquesta i un anar en contra del món. Entre una parella i un company de debat. 

Les coses han de ser fàcils. Fàcils de fer, de sentir, d’estudiar, de valorar, de voler. 

Si no pots veure que més enllà dels estudis o la feina està el fet de buscar una vida millor, és que pot ser en eixos estudis o eixa feina no està el teu futur. 

Si no esbrines què passarà després d’una conquesta, potser és que eixe territori no és el que has de conquerir. 

I si necessites més distància que proximitat, potser és que eixa persona no és amb qui has de compartir res.
 

1 comentario:

pons007 dijo...

Sí, sí a mi dona-m’ho tot fàcil que sóc massa mandrós per fer-ho difícil