Parlar i callar...

7 d'abril de 2016

Viatjar soles, eixe era un dels propòsits que feia temps tenia. Tampoc calia massa lluny. Bastava gastar cinc hores en tren només. Allò suficient com per notar la soledat de debò. Menjar soles, beure soles, dormir soles, parlar soles...

I així faig l'últim glop a la cervessa, des de la terrassa d'un bar de Còrdova, mentre t'escric i una parella toca alguna cançó de la Niña Pastori a la guitarra.

Perquè tant fa on vages, lluny o prop, no és pot fugir dels pensaments. I tu, que m'has demanat silenci, creus que podré aguantar les paraules dins del meu cap.  Com si no saberes que podria passar abans sense respirar que sense escriure.

No escoltaràs la meua veu.

Però callar no podré. Per molt que ho intentes.


2 comentarios:

pons007 dijo...

Què hi fas a Cordoba sola?

Sole dijo...

Reflexionar