Rutina...

20 d'abril de 2016

Fa temps que gaudisc del silenci de la casa, dels matins entre galetes, infusions i el gat mossegant-me els turmells. Estar soles fa que t'acostumes a portar el teu ritme i a anar deixant eixir les manies i peculiaritats que davant d'algú potser no les trauries. Deixar el menjador arregussat abans d'anar-te'n a la feina, la cortina de la dutxa passada i la  porta de la cuina tancada. Xicotets detalls que fan de la vida solitària una vida còmoda en la qual no has de discutir per què dinarem hui o si has deixat la tapa del vàter alçada.

No fa massa em costava veure'm soles. Ara em costa veure'm compartint de nou. Imagine que tot és cíclic.

Així, et mire als uls i em pregunte què penses, perquè arriba una edat en què hi ha coses que no es poden preguntar. No és com quan teníem 15 anys. Tanques la porta i torne al silenci reconfortant de ma casa, a la tranquil·litat de no estar pendent de ningú, de les coses fetes a la meua manera.


M'assec a la vora del llit, encara per fer. Mire el gat, que s'acosta sigilosament als meus peus. Em mossegue l'últim padrastre del dit índex i torne a mirar el gat, que es prepara per saltar damunt del llit. I em pregunte si cal alguna cosa més que la rutina amb tu mateixa. Rutina que sovint s'avorreix, però que quan es perd es troba a faltar.


No hay comentarios: