Suar...

22 d'abril de 2016

Escric. I tu, que estàs a l'altre costat de l'ordinador, creus que escric per tu. Ho faig. Però no de la manera que creus. Penses que escriure es una forma de parlar-te, i en realitat escriure és una forma de parlar-me. Som purament egocèntrics. Tu des del teu món, jo des del meu.

Qui em coneix bé sap que les coses que dic les faig, i més si queden escrites.  Per això no diré que t'estimaré, perquè no ho sé. Tampoc diré que moriré per tu, perquè estic cent per cent segura que no moriria per ningú. Fa temps que els contes de princeses haurien d'evitar mostrar l'amor a través de la dependència i la desesperació de tenir algú al costat.

De vegades no tenir ningú al costat és el millor regal que et pot donar la vida. Així, no cregues que escriure és per a mi una forma de desesperar. Escriure per a mi és una forma de respirar. Hi ha qui surt a córrer per deixar anar l'ànima a través dels porus de la pell.

Jo sue quan els meus dits premen les tecles de l'ordinador.

No hay comentarios: