Bigues...

17 de juliol de 2016

És molt difícil estar al lloc oportú i en el moment oportú. Tot i això hi ha qui aconsegueix trobar l'agulla en el pallar i puntxar-se allà on ja tenia una ferida.

Jo fa deu anys que tinc la sensació d'estar fora de lloc. De què encara falta alguna cosa per vindre. De què no està tot fet i venut. Així escric després de tres mesos d'absència, intentant escriure ací el que no sé dir. Provant de deixar eixir pels dits el que no pot eixir per la boca.

Bé em conec com per saber què de vegades la fam es mata amb menys del que el cos necessita. I anem a comprar amb ànsia galetes, xocolata, napolitanes salades, i dolces... Quan, amb el piquet del pà ens sobra per matar la fam que (creiem) que tenim.

Ara no sé si tinc fam, ànsia o avorriment. I només puc mirar el sostre, contar les deu bigues del sostre per enèssima vegada i pensar que dóna igual les voltes que faça: sempre acabe contant les bigues.

Així que no sé on estarà ma casa, ni com de bonica serà. Però en alguna habitació tindrà deu bigues, que contaré amb paciència una vegada darrere altra quan l'existència em semble tan absurda com per fer res més. 



1 comentario:

Pons dijo...

Amb la de bones sèries que hi ha per mirar i tu comptant bigues...