Massa tard...

13 de juliol de 2016

"...Ya llovió...desde aquel chaparrón hasta hoy..."

A dies t'imagine despenjant el telèfon, dubtant si al marcar estaré a l'altre costat. És massa tard, pensaràs. Sovint trepitge els teus carrers, però no alce la vista com feia abans. M'imagine que no estaràs darrere, assegut a l'escriptori, llegint documents de la feina com un boig.  I si ho estàs, al meu cap roman la idea de que t'hauràs mudat. 

És difícil establir la línia que separa el mirar per un mateix i l'egoïsme. I tu, que no has volgut mai compartir la vida amb ningú, sempre has proclamat en veu ben alta que per davant de ningú estaves tu. 

Com a intel·ligent no et guanya ningú, no cal que siga jo qui et diga que mirar a altre costat és l'expressió màxima de l'egoïsme. 

Sí, serà massa tard, diré jo. 


"...Y sonó...entre tu y yo el silbato del tren..."

No hay comentarios: