Ones...

11 d'agost de 2016

Jo no sé el motiu pel qual les ones del mar van y vénen. Crec que la lluna té alguna cosa a veure. Hui, asseguda a la voreta he observat l'anar i tornar de l'aigua. Imagine que de no ser per eixe moviment hipnòtic l'aigua s'estancaria. 

Possiblement per això estos dies mire el cel, la lluna. Pense en què malgrat la distància no deixen d'estar connectades, la lluna i l'aigua del mar. 

Fa temps que ens movem per la vida. Anem i tornem. Hui bé, demà malament. I tornem a començar. I llavors em pregunte què és el que provoca en mi les riuades, si la lluna provoca les ones. 

Em vaig prometre a mi mateixa no tornar enrere mai més, perquè si no jo també m'estancaria. 

Per això preferisc recordar-te en la distància, en silenci, mentre l'aigua va i torna mullant-me els peus. 

Perquè no em calen excuses, perquè no les vull, perquè sobren.

Perquè la veritat és que jo no vaig voler estar. I tu no vas voler quedar-te


"...si ha sido sólo pura coincidencia...

                                                                                                         ...te invito a un trago..."