Sumes i restes...

7 d'octubre de 2016

En les escoles ensenyem els nens i nenes a sumar i a restar. Números amunt números avall. Ara amb dues xifres, ara amb tres. Ara ens en portem tres i després quatre. El que no entenc és per què a les escoles no s'ensenya a sumar i restar persones. No sé quina seria la manera de fer-ho. Però, sincerament, tindriem una societat més feliç si els nostres xiquets i xiquetes del futur aprengueren a dir "no" des del primer dia que senten que la seua llibertat, dignitat, elecció, ect., es veu coartada per altra persona.

Perquè al final, quan som majors, tot es resumeix al mateix: trobar-se al mateix punt. O no trobar-se mai.

Tu em vas restar fa temps de la teua vida. Jo deuria haver-te restat molt abans del que ho vaig fer. Sí, mirarem endavant i el que haja de ser serà. 

Però sas? 

No cal que vinga cap casualitat, ni cap destí, ni cap fada supermàgica a dir-me el que ja sé.

Tu i jo: mai no serem. 

1 comentario:

pons007 dijo...

Aquesta lliçó es complicada d’ensenyar, el millor per aprendre-la es estavellar-te de cap tu mateix, llavors la lliçó no s’oblida.