De puntera blanca...

20 de desembre de 2016

Els dies pre nadalencs sempre trauen una espècie de nostàlgia fastigosa en mi. És possible (segur) que per això estos dies s'intensifiquen les entrades al bloc. Faig maleta a ritme de cançons monyes i el gat seu al meu costat per jugar (barallar-se) amb els calcetins que vaig doblant. 

Vaig, com tots, tancant trimestre, amb la sensació alliberadora d'entregar i arxivar els últims informes a l'escola, acabar de corregir els penúltims treballs del semestre a la universitat i sense pensar massa en la quantitat de feina que es presentarà en gener. Fa anys que les festes de Nadal són diferents, perquè ens hem fet grans, perquè la vida es complica. Enguany, a banda de les complicacions que vénen de sèrie, faré maleta doble. 

Passar la nit de cap d'any al desert és una experiència que crec que no podré imaginar fins que estiga allí. Sense campanades, sense raïm, sense expectatives que sempre acaben sent majors per a una nit sempre sobrevalorada. Quan no se sap com seran les coses, sempre ens sorprenem. Per a bé. 

Acabe 2016 pensant en tot allò que s'ha deixat enrere i tot allò que ha vingut. No és res nou que estos últims dies de l'any tots ens dediquem a fer balanç, d'on estaven les nostres vides fa un any, on estan ara i on ens agradaria que estiguéssem l'any que entra. Per sort o per desgràcia tant fa on ens agradaria estar en 2017, perquè segurament no estarem allà on haviem decidit estar. Ja s'encarregarà la vida, les circumstàncies o Murphy, de portar-nos per altre camí.

Jo de moment fique jerseis i pantalons a ritme de Quique González, mentre Jack ha abandonat els calcetins per mantenir una guerra oberta contra els cordons de les meues sabatilles. 

De puntera blanca.

2 comentarios:

pons007 dijo...

Bon Nadal! Passis on el passis!

PS: Qui guanya el gat, els calcetins o els cordons?

Sole dijo...

El gat...Sempre guanya el gat...

Bon Nadal!