Tancar i obrir...

31 de gener de 2017

Fa dos anys m'intentaves convèncer per tal que fera maleta i tornara. Poc em coneixies per saber que amb mi les coses no funcionen així. Que jo he de sentir les coses per fer-les, no em conforme amb que me les diguen. Per altra banda, tampoc és que tingueres dret a opinar, perquè al cap i a la fi és la meua vida i la porte on em cou i quan em ve en gana.

Era el temps, i no tu, qui havia de posar i disposar.

M'he posat a escriure i m'he quedat a fosques, entre caixes i el gat un poc desorientat per no entendre a què ve eixe desordre. Espere amb por i incertesa el moment de tancar de portada amb les claus dins, com tantes altres vegades he fet, sense fer l'última ullada per veure si has oblidat alguna cosa. Per no remoure, clar. Espere amb por i incertesa el moment de rollar la clau al meu  nou espai, al meu nou poble. Que no es tan nou, simplement fa temps que no el visc. Set anys, per a ser exactes. 

Tancar de nou. 

Per tornar a obrir. 

"Sentir...que es un soplo la vida...
                                                                           
                                                                                                    ... que veinte años no es nada."




No hay comentarios: