Mudança i gat...

9 de febrer de 2017

A una mudança sempre acompanya el caos. Viure entre caixes, no saber si la roba que havies deixat a la cadira era per llavar o per doblar, mesclar coses de l'escola amb efectes personals, oblidar on vas guardar allò que creies que ja no et feia falta però sí... A viure entre caixes se li suma un gat, que va amagant-se entre caixa i caixa i que cada dos dies pense que l'he perdut.

Les primeres setmanes no saps massa bé on et despertes, perquè fas una nit ací i una nit allà. Vas pegant manotades a les parets, perquè no recordes si els interruptors de la llum estan dins o fora. És el que comporta fer la mudança a poc a poc durant un mes, i no tot d'una, com llevar-se una tireta. 

Oblides les claus, les canvies o les fiques en una butxaca i no les trobes fins als tres dies. Llavors tires de les claus de repost, que tornes a oblidar, canviar o ficar en llocs insospitats. Just en eixe moment tornes a trobar les primeres. Carregues furgoneta, jugues al tetris, descarregues, t'enganxes de l'esquena, aparques malament, et posen una multa (sí, em va passar)... 

Tot això, que solia fer sempre a l'estiu aprofitant les vacances de les quals gaudisc i que són enveja sana d'amistats i insana d'envejosos, ho faig esta vegada en febrer. Acaba semestre a la universitat, arriba la previsió d'alumnes a les escoles, arriben cursets de formació dels quals em vaig matricular sense saber que la mudança vindria ja... I quan arriba la nit i deixe caure el cul al sofà pense que no m'arriba la vida per fer-ho tot en dos setmanes. 

De sobte apareix Jack, després de tres hores amagat entre les caixes, puja damunt meu, pega tres voltes i es deixa caure. Es llepa les potes acuradament. Sospira i s'adorm. Entre tot el caos, està tranquil. 

De vegades voldria ser el meu gat.

1 comentario:

pons007 dijo...

Jo sempre voldria ser un gat!

Si, les mudances són un rotllo i això que només n’he fet una.