Postdata

27 de març de 2017

M'ha portat temps, però finalment t'entenc:

"Yo buscaba un tesoro...Tú querías un botín". 

Analitzar el comportament humà pot ser molt difícil. Entre les teues llacunes i les meues obsessions està el temps, que no ha posat terra pel mig, però sí perspectiva. Agraïsc els meus desajustos hormonals que, a banda de bogeries i ploreres, aporten claredat. 

I així em veig donant gràcies per aquella vesprada, hormonada perduda, en què vaig veure clar que mai no podries donar-me allò que volia: que estigueres. 

Dic, i mil vegades diré, que no es pot compartir la vida amb qui no la vol compartir. Tant de bò ambdós ens trobem al mateix punt.

Però amb altres persones.

" Ni tú eras para tanto....

                                                                                                                    ...ni yo soy para tí". 

No hay comentarios: