Abril...

11 d'abril de 2017

Crec que el mes d'abril és el que més m'agrada de l'any. Abril. Mes de sol i pluja, de vacances que pugen i baixen segons el calendari, de festes d'un Onil que ja no conec ni em coneix. Mes dels primers gelats, de les cervesses que s'allarguen. Mes de canvis, de principis i finals.

Fa molt de temps esperava el 22 d'abril per fer la volta a les fogueres amb la banda. Des de fa poc vaig a sopar, però no gose trepitjar la plaça de l'ajuntament, perquè en escoltar la primera nota l'estómac em farà un plec. El dia 23 em quedava a dormir a casa de l'àvia. Era un dia intens de música, dinar familiar, mentireta, flors i ball. Hui passe per l'avinguda i quan puge el cap trobe un home, un inquilí assegut al balcó, fumant un cigarret darrere del cartell de "es ven". 

Abril és temps d'estimar, almenys ho ha sigut per a mi. De principis en forma de cales amagades en les quals el sol ens pega però no ens crema. Allà on les ones de la mar ens escolten parlar i els pocs vianants que ens envolten van i vénen sense adonar-se que hi som. 

Abril. 

Temps d'espera, 

de caminar, 

de reflexió, 

de respirar.

1 comentario:

pons007 dijo...

Meeeeh l'abril es un mes que no fa fred però tampoc fa calor, es allò que dius meeeehhh