Ser i estar, té collons la cosa.

27 de juliol de 2017

Em resulta curiós veure com escrius paraules que de la meua boca vas escoltar. No sé si acusar-te de plagi o aplaudir-te, perquè no tens terme mig. 

Ser i estar, té collons la cosa, que tu parles de ser i estar, de viure. Tu, que no vas ser. Tu, que no vas voler estar. Tu, que no vas voler viure. Imagine que encara no havies trobat ningú amb qui viure. Puc pensar que jo no era suficient com per per malbaratar el teu temps en els meus viatges en tren, el meu intèrpret i els meus sopars de pati. 

El que em toca els nassos és que faces teues les meues paraules.  Que dic jo que podries citar l'autora, no? Ser i estar, escrius. I et quedes tan ample. Podries afegir una nota a peu de pàgina amb el meu nom, perquè hauràs llegit moltes coses ací, però més encara vas escoltar la importància de ser i estar de la meua boca.

En realitat trobe que vam ser sincers. Tu no volies ser ni estar. Jo no volia ser Penèlope i esperar que fores o estigueres. 

Al final és el que compta, ser sincer amb el que uno vol i espera. 

I què curios... 

...resulta que tu també volies ser i estar. 

Té collons la cosa.


No hay comentarios: