Formigues...

24 d'agost de 2017

"Les formigues són insectes que formen colònies que varien en mida, des d'unes quantes desenes d'exemplars depredadors que viuen en petites cavitats naturals fins a colònies altament organitzades que poden ocupar grans territoris i que consisteixen en milions d'exemplars (...). Les formigues han colonitzat gairebé totes les masses terrestres de la Terra (...). El seu èxit ha estat atribuït a la seua organització social i a la capacitat de modificar els seus hàbits, extreure recursos i defensar-se (...). Les formigues obreres, en concret, provenen d'ous fecundats per la formiga reina. El seu objectiu és el de cuidar i defendre el formiguer, així com la recollida d'aliments (...)".

Podem veure formigues per tot arreu ara durant l'estiu, també a la primavera, el que passa és que no ens fixem massa. Però ahí estan, treballant durant el bon temps, per poder amagar-se quan arribe l'hivern i tenir suficient provisions per passar l'època del fred. 

Les formigues obreres no pensen, no dubten, no es paren. Recol.lecten. A poc a poc, en el seu món diminut, on ningú les veu. Van construïnt el seu formiguer i el seu magatzem d'aliments, sense preguntar, sense dir res a ningú.

Un treball minuciós, en silenci i quasi en la sombra que tal volta un dia les faça mereixedores de la conquesta del món.



"No oblideu cap nom, caldrà fer memòria...


                                                                                            ...per no repetir el pas d'una història"

Rellàmpecs i creativitat...

2 d'agost de 2017

Admire la gent creativa, aquella que fa d'una nit de pluja un bonic paissatge. 

Ara mateix em trobe a Poznań, Polònia. Són les 6 de la matinada i, tot i que podria dormir dos hores més abans de fer marxa a la següent parada, no puc dormir. Ahir va fer un dia esplèndid ací, d'aquells que no creus que puguen canviar. Però imagine que el clima ací és més variable. 

Havent pegat ja la primera becadeta de la nit, m'he despertat de sobte amb un fort rellàmpec. M'agraden les tormentes, i imaginant que ací serien diferents, m'he alçat del llit i he posat una cadira darrere la finestra, per no perdre detall.

Bocabadada amb la ràbia dels rellàmpecs he tardat en veure la persona a l'altre costat del carrer, darrere d'una altra finestra, pintant amb un caballet. No m'ha vist. Estava massa absort per la tormenta i les pintures. I allí he estat una estona, observant la pluja, aquell moment de creativitat alié i maleïnt no poder veure el resultat d'aquelles pinzellades. 

Quan els més ulls han començat a caure he anat al llit, m'he ficat a poc a poc i t'he buscat davall l'edredó. 

Plou molt?, has preguntat. 

Com per pintar un quadre, he contestat.