Escollir...

10 de setembre de 2017

Feia temps que no obria el meu llibre, Bogeries Meues. És curiós, perquè tots els escrits estan ací al bloc, però ací els he de buscar i no sempre trobe el que vaig buscant. No sé si per l'olor del llibre o per les dedicatòries fetes per la gent que va participar en l'elaboració i que ja no estan en la meua vida, m'he sentit trista. 

Repasse els escrits, els llig i rellig i trobe que els ha escrit altra persona, en altra vida que no és la meua. No sé si per la incertesa de no trobar-me ubicada al món, era que escrivia tots aquells escrits. I el que jo veig és que no escric com abans. Alguna part de mi està adormida, i no sé si és qüestió de temps que desperte o si hauré d'assistir al funeral de qui vaig ser i ja no seré més. 

Em falta un tren, de vapor, a poder ser. Unes escales on assomar-me a veure passar els fantas-mes, tal volta l'aroma del terrat, de les ametles escampades. I qui sap si un pati on eixir a ballar les nits d'estiu, mentre torne a beure'm un rom amb llima. Vull una casa, com la de l'àvia, per poder tocar les parets i sentir l'ànima dels qui per allí han passat.

Costa escriure si no s'és capaç d'ordenar els pensaments. De vegades em propose escriure algun relat més llarg del que ací escric. Una novel·la, seria la meua gran il·lusió. Una estona després m'adone que no puc escriure res que no supose vomitar l'ànima, quan més destripada està.

Llig i rellig i m'adone que de les situacions més desagradables, dels viatges al passat i de l'enyorança de les persones que ja no estan, han eixit els millors escrits. De tocar fons ix sempre la millor inspiració.

Així trobe que és injust haver d'escollir entre la felicitat i la inspiració per escriure com abans escrivia. 


"Volví al bar, a la noche siguiente...

                                                                                        ... a brindar con su silla vacía"

1 comentario:

pons007 dijo...

Llavors funciona bé el buscador del blog o no?