Que tot és possible...

6 de novembre de 2017

Sovint faig neteja de xarxes socials. Hi ha gent que guarda roba a l'armari perquè té un valor sentimental, o per si algun dia se la torna a posar. I els passa igual amb les xarxes socials. No t'elimine per si algun dia ens trobem i tornem a ser amics o per si t'adones que t'he eliminat i em preguntes per què... Quina vergonya! Vas matar a ma mare, però ahí et tinc, en Facebook. A mí em costa entendre, com les amistats hipotecades de les quals parlava no fa molt.

Jo en cada canvi de temps faig neteja d'armari. Sí, també tinc alguna camiseta que guarde per si de cas, i li done una altra estació de marge. Si al tornar el canvi de temps segueix al mateix lloc...fora.

Igual de fàcil és amb les xarxes socials. Perquè una cosa tinc clara, i és que les meues xarxes socials SÓN MEUES. I tu, lliurement, pots decidir tenir vint-i-cinc mil amistats a Facebook. Jo preferisc eliminar persones que simplement estan per les xafarderies i per estar "al tanto" de quin és el nou novio que tens. I si algú ve a preguntar per què ja no estic a les seues amistats de Facebook, la resposta és senzilla: perquè no vull. Perquè les meues xarxes socials, repetisc, són meues.

De vegades és tan simple que ens sembla molt complicat. No cal que aparentes que em tens en bona consideració, no m'ho prendré a mal si un dia decideixes apretar el botó. 

Fa molt temps, des dels catorze anys, que tinc aprés que hi ha amistats de les quals s'ha de fugir, d'altres a les quals paga la pena bloquejar i que les amistats reals no t'escriuen per Whatsapp o Facebook. Les amistats reals es planten en ta casa, amb dos birres i una pala. 

Per si hem de celebrar algo.

O matar a algú.

Que tot és possible. 

No hay comentarios: