Ignorància...

20 de febrer de 2018

Ahir ho comprenia. Ignorància. La de qui no sap perquè no vol saber. La de qui no veu perquè no vol veure. 

Jo aprofite sempre les pujades hormonals per aportar claredat als meus actes. Tinc prohibit prendre decisions vitals durant els dies de pujada. Però no posar punt i final a aquelles coses que estan pendent d'un fil i només els falta l'últim espentó que aporta la mala llet que acompanya les hormones. Si no em coneixes, no vulgues coneixer-me en "eixos dies". Perquè si normalment sóc sincera, durant les pujades hormonals és possible que la sinceritat et sobrepasse. 

Així, fa dies que, aprofitant un moment d'eixos que et semblen irremeiablement trascendentals (però que amb distància descobreixes que no eren tant), et vaig eliminar definitivament de la meua vida. La veritat és que encara no sé per què vas entrar. Si em pare a pensar crec que, sincerament, vas ser una eixida d'emergència a una situació desesperant. Les portes d'emergència estan per això, per escapar. 

No vull saber què vaig ser jo en la teua vida, si vaig ser també una eixida d'emergència o si tens un record més vital de mi. La meua sensació és que no vaig ser més que un segon, que passa sense adonar-se'n, sense ser important, però que quan passa ja no torna.

En qualsevol cas, passat està. A mi em queda el (poc) record de qui va passar per no quedar-se. A tu la ignorància, com he dit, de qui no sap perquè no vol saber. I de qui no veu perquè no vol veure. 

Que tingues una bona vida.

1 comentario:

Anónimo dijo...

bon ben i barca nova