Llençar-se al buit..

22 de setembre de 2018

El final del curs anterior va ser decepcionant, per moltes raons. La més important és que vaig poder obrir un poc els ulls, perquè durant unes escasses setmanes vaig tenir la sort i la desgràcia d'observar el sistema des de dins (i no del tot...).

Comencem el curs, sense por a dir, amb retallades encobertes en la meua especialitat: Audició i Llenguatge. Tant fa el color polític del govern, sempre perden els mateixos: l'educació especial. Els qui menys tenen. I a mi, que no sóc mare, em toquen els meus alumnes i és com si em tocaren els meus fills. Se'm remouen els budells, em bull la sang i trac ungles i dents. I com els qui més perden tenen poques opcions per defendre's, ningú no s'entera, ningú sap el que passa.

Estic decebuda. Molt. La qual cosa m'obliga a aparcar de moment uns estudis a unes oposicions a inspecció educativa que feia un any que preparava i en la qual ja no crec. Comence a no creure en el sistema del qual forme part, i això em genera una crisi existencial difícil de digerir.

La part positiva de tot açò és que quan una porta es tanca una finesta s'obri. La meua finestra es diu Logopèdia.

I jo, que tinc tendències suïcides...

...és possible que m'acabe llençant al buit.

 
"Ya no hay locos, ya no hay parias. Pero tiene que llover..."