23 d'abril...

23 d'abril de 2019

"Se peinaba a lo garçon..."

Caminàvem sense pressa, farà uns dihuit anys, per una avinguda que ens venia gran, perquè als setze anys tot ens ve gran. I ens pensàvem que ens menjaríem el món, que res no canviaria, que mai ens llevariem l'uniforme de músic, que faríem bromes eternament mentre de fons sonava "Fiesta en Benidorm", que ens riuríem sempre de totes aquelles que, cada 23 d'abril, estrenaven vestit, mentre a nosaltres no ens feia cap mania embrutar-se l'uniforme asseguts al piso esperant que ens toqués ja formar i eixir a tocar. Ja el llavaríem el 2 de maig.

"...y desafiando el oleaje sin timón ni timonel..."
 
Uns pocs mesos després ens partiríem en dos, ens deixaríem de conèixer, i passaríem a caminar per una avinguda que ja no ens coneixia, de la mà d'altres persones. Compartiríem notes musicals sense compartir res més. Però la part bona de tot és que aleshores vam començar a entendre que tot allò que vam compartir només era el principi.

Així, em vaig seguir posant l'uniforme de músic durant deu o dotze anys més i vaig trobar amistats amb qui continuar rient tots i cadascún dels 23 d'abril que van venir després. Vaig beure acompanyant cada glop de mentireta amb persones diverses, algunes de les quals van ser amors no corresposts, amistats que encara perduren, o totes dues coses. I et vaig veure passar, de la mà d'altres persones, per aquella avinguda que ja no era nostra.

"...luciendos los tatuajes de un pasado bucanero, de un velero al abordaje, de un no te quiero querer..."

Un dia, molts anys després, vaig entendre que allà, en Onil, vaig estimar més del que m'han estimat. I vaig penjar l'uniforme, vaig guardar la flauta i vaig tragar-me les notes que em van quedar per tocar. 

"...y como huir cuando no quedan islas para naufragar..."

I he tornat, cada nit del 22, de forma física o espiritual, per prendre foc a les fogueres, per pegar la volta darrere d'una banda que ja no era la meua, per olorar la pólvora i fer un glop amb les mateixes persones de sempre. 

Els 23 d'abril, però, em costa més tornar.

"...al lugar donde has sido feliz no debieras tartar de volver..."

No hay comentarios: